Testimoni de na Mª Carmen, educadora social de la Fundació.
Ja fa més de 15 dies que es va decretar l’Estat d’alarma a la fundació Sant Joan de Déu Serveis socials de Mallorca, hem passat per molts de canvis en poc temps: horaris, torns, canvis de la normativa de centre i noves rutines.
Em poso a reflexionar sobre el tema i em pregunto, i les famílies?
Nosaltres com a professionals ens podem arribar a acostumar als canvis i treballem pensant que quan acabi la nostra jornada laboral tornarem a casa amb la nostra família.
Des de l’inici d’aquesta pandèmia, als mitjans de comunicació i a les xarxes socials ens estan crivellant amb missatges molts clars: QUEDA’T A CASA, ÉS LA MILLOR MANERA PER AJUDAR A COMBATRE EL COVID-19.
Nosaltres a casa tenim un menjador, una cuina, una habitació, un bany … i ens podem organitzar els nostres dies. Però, què passa amb les famílies que viuen a un centre d’acollida i que per les circumstàncies de la vida no poden tenir una llar? Has arribat a plantejar-te com ho viuries tu si et passés? Si haguessis de compartir menjador, espais i només tinguessis una habitació amb un bany ?
Tot això m’ha servit per adonar-me de les coses importants que al dia a dia no li don importància. Moltes de les nostres famílies, han perdut la feina per la situació actual i el nostre repte és aconseguir que la rutina al centre durant aquest aïllament sigui com la de qualsevol família. La vulnerabilitat de les nostres famílies està present sempre, però el risc d’aquests dies és molt més elevat i la por al contagi esta present a les nostres vides.
Dia 26 de març del 2020 vam donar un paper a cadascuna de les nostres famílies agraint la seva col·laboració. A les 19: 45h totes les famílies estaven puntuals reunides en el nostre claustre per aplaudir-nos i seguir lluitant per combatre aquesta situació complicada que ens ha tocat viure . Tot el centre es va convertir amb un únic so, les famílies aplaudien amb sentiments vertaders. He de reconèixer que en aquell moment, vaig sentir com tots, som una única família.
TORNAREM A AJUNTAR-NOS, TORNAREM A BRINDAR I TRENCAREM AQUESTS METRES DE DISTÀNCIA ENTRE NOSALTRES.
Mª Carmen Muñoz
